Avui hem començat una altra part d'aquest bloc d'estiu que estem fent. Els temes centrals d'avui eren dos: la imatge i la comunicació no verbal.
És a dir, allò que no diem amb la paraula però que tothom veu. Probablement, allò que es veu primer i allò que es veu més. De fet, allò que pot fer o fa que quedem descartats i descartades d'una entrevista, d'un procés de selecció o de qualsevol altra situació.
Totes les persones tenim clara quina és la imatge que hem de dur per determinades situacions: "Com m'he de vestir per una boda, quin color no he de portar en un enterrament o com m'he d'arreglar quan surto de festa".
I, en realitat, també tenim clar, com he d'anar i com no a una entrevista de treball ... i aleshores, per què no ho fem?.
Vivim en el món de la imatge.
La imatge és molt important i quan volem la sabem utilitzar per aconseguir un objectiu. Si volem trobar feina la imatge serà un punt a tenir en compte.
En el procés de recerca de feina podríem dir que els seus graus d'importància serien:
- Quan presento una autocandidatura, la imatge té el 100% d'importància.
- Quan entrego el meu currículum, la imatge té, més o menys, un 95% d'importància, i un 5% el seu contingut.
- Quan vaig a una entrevista, la imatge té un 90% d'importància i un 10% el nostre interior.
- Quan faig proves de selecció, la imatge té un 50% d'importància i un 50% el nostre interior.
No es fins el període de prova o quan ja estàs treballant, quan la imatge va perdent importància pel que seria la valoració de la persona i el seu interior.
Veient la importància que té la imatge hem posat alguns exemples i hem fet dinàmiques relacionades amb el tema.
Hem estat reflexionant sobre la importància de saber qui som. Sobre la necessitat de saber com ens veiem i com ens veuen els i les altres. Sobre la consciència de la imatge que mostrem i si és la que volem mostrar.
Juntament amb la imatge hem parlat de la comunicació no verbal. La comunicació no verbal està en allò que no diem de paraula però que els nostres gestos, el nostre cos, les nostres posicions, les nostres cares, les nostres expressions, els nostres ulls, ... diuen per nosaltres.
Hem fet algunes dinàmiques i hem treballat com allò que no diem de paraula, però si ho diu la nostra imatge i el nostre cos, ha d'anar amb consonància amb allò que diem i amb allò que realment volem dir.
Joves en Acció, 12 d'agost del 2015.
