dijous, 27 d’agost del 2015

La comunicació: debatre i defensar idees!.

Ahir, dimecres 26 d'agost, a les 10 hores, vam fer la última sessió d'aquest "bloc d'estiu". Durant aquest estiu ens hem treballat a nosaltres però sobretot com ens comuniquem, amb nosaltres i amb els altres.

Avui, precisament, hem seguit treballant en la mateixa línia i em avançat en la capacitat de debatre idees, fins i tot quan no són les nostres, de generar arguments i d'ocupar diferents papers. L'habilitat de saber fer ús de la paraula.

En primer lloc hem començat per alguns exercicis per despertar-nos una mica. Aquells típics als que tots i totes hem jugat de petites. Un diu una paraula i el següent n'ha de dir una altra amb la síl·laba que acaba l'anterior.

"... sabata - tapa - para - ratolí - libèl·lula - laca - casa - samarreta ..."

Seguint amb els jocs hem anat construint una història conjunta. Una persona començava dient una frase o més i la següent havia de continuar la història, i així successivament. La veritat és que ens han sortit històries ben desastroses, d'accidents, hospitals, operacions, ...

Després, ens hem posat uns davant dels altres i hem jugat a comunicar conjuntament. En primer lloc cadascú representava un partit política en campanya electoral i, tots a la vegada, s'havien de vendre. Després eren locutors de radio de programes diversos, i el mateix, tots a la vegada, havien d'anar emetent. De tant en quan, tancàvem i obríem cada radio.
Ha estat divertit.

Finalment hem acabat la sessió amb un joc de rol. Representava que estàvem en un programa de debat, hi havia el moderador, 4 tertulians amb opinions diferents i el públic, que també podia preguntar. Així hem parlat de temes com la immigració i el racisme, la legalització de les drogues i la homosexualitat.

Ha estat una sessió molt divertida amb al que ens acomiadem fins a mitjans de setembre.

Joves en Acció per la Recerca de Feina, 27 d'agost del 2015.

dimecres, 19 d’agost del 2015

Com és d'important saber comunicar!

Avui, dimecres 19 d'agost, hem tingut una nova sessió. La penúltima sessió d'aquest bloc d'estiu. El tema de la sessió ha estat la comunicació verbal. Allò que diem. La setmana anterior ja vam tractar tot allò que no diem de paraula, però si transmetem amb el cos o la imatge.

Sobre la capacitat de comunicar, el primer que vam voler deixar clar, és que s'aprèn. És a dir, la timidesa, la dificultat per parlar amb les persones, per parlar davant d'un grup de gent, per enfrontar-te a una situació determinada, per controlar el tartamudeig, el posar-se vermell o vermella, les suors, ... Tot això, es pot superar! Tot això, es pot controlar! És una habilitat, i com totes les habilitats, hi ha qui la té i hi ha qui se la pot treballar.

Així, hem fet diverses dinàmiques, durant el desenvolupament de la sessió, per treballar temes concrets.

En primer lloc, i per trencar el gel, ens hem posat en rotllana, i hem agafat un objecte, en concret un pinzell. Ens l'hem anat passant i havíem de dir un ús que podia tenir. Dir la primera utilitat que ens vingués al cap. Hem aconseguit fer 3 voltes. N'han sortit molts: per rascar-se, per netejar-se les orelles, les dents, per netejar superfícies petites, per treure la pols, per pintar-se les ungles, per pintar, per pintar una paret, per fer-se una cua, de decoració a l'orella, per clavar-li a alguna persona molesta, per remenar el cafè, ... Aquesta ha estat una activitat que ens ha servit per despertar-nos una mica de bon matí!!

Després hem començat a treballar alguns altres temes relacionats amb la comunicació amb la dinàmica del gat. Un grup ha sortit de l'aula i l'altre s'ha quedat dins. Resulta que els de fora tenien una camada de gats. Li volen regalar un al seu veí o veïna. I l'objectiu és que se'l quedi si o si.
El grup de dins, els veïns o veïnes, no volen el gat. No se l'han de quedar.
Així, han entrat i s'han començat a intentar convèncer els uns als altres. Finalment, cap veí s'ha quedat el gat. Excuses mil, però la que més a triomfat és la de l'al·lèrgia, encara que alguns els hi regalaven els medicaments i tot. Però ni així els han aconseguit convèncer.
I per regalar-lo, doncs la llàstima, els diners, el xantatge, ... totes les tècniques "havudes i per haver". Amb això hem volgut treballar com ens sentim en els dos bàndols. Tant quan hem de pressionar i utilitzar les nostres millors armes com quan hem de saber dir que no. La majoria deien que s'angoixaven insistint tant i d'altres que a la vida real haguessin actuat potser amb "més violència o contundència".
Hem reflexionat sobre aquestes situacions que es donen en la vida real, en altres contexts.

Després hem treballat al capacitat de comunicar-nos per resoldre conflictes amb la dinàmica de la taronja. Ha quedat clar que amb la paraula, si volem, en la majoria de situacions ens podem entendre, però tot sovint, pel que sigui, no ho fem.
Hi havia una taronja en joc. El grup que ha sortit fora havia de lluitar per la taronja i aconseguir-la si o si. En realitat volien la pell, la necessitaven per les seves propietats curatives. Necessitaven aquella taronja per curar-se d'una malaltia però al parlar-ho amb l'altra persona, en cap moment, podien dir el motiu.
El grup de dins havia de lluitar per la taronja i aconseguir-la si o si. En realitat volien el suc, el necessitaven per les seves propietats curatives. Necessitaven aquella taronja per curar d'una malaltia a un dels seus pares.
Un cop feta, la situació més normal ha estat no posar-se d'acord. Tots volien la taronja i tots l'han lluitat. Una parella se l'ha repartit, un la pell i l'altre el suc. I una altra parella, un dels dos li ha donat la taronja a l'altre.
Hem reflexionat com parlant tots s'haguessin pogut entendre però no ho han fet.

Seguint amb la comunicació verbal com a eix central hem volgut tractar el saber parlar i el saber escoltar. Una de les persones de la parella parlava sobre un tema (hobby, música preferida, que els hi agradava d'una parella, la feina de la seva vida, ...) i l'altra escoltava de manera activa. La que escolta no pot dir res, no pot comunicar-se parlant. Només ha d'assentir, com a molt.
La idea es veure com ens sentim parlant sense recolzament i com ens sentim escolant de forma activa però sense dir res. Cadascú es sentia millor en una o altra situació.

Per finalitzat hem posat a prova les nostres habilitats comunicatives. Amb parelles teníem un objecte curiós a les nostres mans i l'havíem de saber vendre a la resta del grup. Una mocador de dansa del ventre, una esponja, un pot, un objecte de massatge ... Les parelles han desenvolupat al màxim la seva imaginació i les seves habilitats comunicatives.

Ha estat una sessió molt divertida ... A la propera més!!

Joves en Acció, 19 d'agost del 2015.

dimecres, 12 d’agost del 2015

Perquè és tan important allò que no es diu de paraula però es veu?

Avui hem començat una altra part d'aquest bloc d'estiu que estem fent. Els temes centrals d'avui eren dos: la imatge i la comunicació no verbal.
És a dir, allò que no diem amb la paraula però que tothom veu. Probablement, allò que es veu primer i allò que es veu més. De fet, allò que pot fer o fa que quedem descartats i descartades d'una entrevista, d'un procés de selecció o de qualsevol altra situació.

Totes les persones tenim clara quina és la imatge que hem de dur per determinades situacions: "Com m'he de vestir per una boda, quin color no he de portar en un enterrament o com m'he d'arreglar quan surto de festa". 
I, en realitat, també tenim clar, com he d'anar i com no a una entrevista de treball ... i aleshores, per què no ho fem?.

Vivim en el món de la imatge.

La imatge és molt important i quan volem la sabem utilitzar per aconseguir un objectiu. Si volem trobar feina la imatge serà un punt a tenir en compte. 
En el procés de recerca de feina podríem dir que els seus graus d'importància serien:
  • Quan presento una autocandidatura, la imatge té el 100% d'importància.
  • Quan entrego el meu currículum, la imatge té, més o menys, un 95% d'importància, i un 5% el seu contingut.
  • Quan vaig a una entrevista, la imatge té un 90% d'importància i un 10% el nostre interior.
  • Quan faig proves de selecció, la imatge té un 50% d'importància i un 50% el nostre interior.


No es fins el període de prova o quan ja estàs treballant, quan la imatge va perdent importància pel que seria la valoració de la persona i el seu interior.

Veient la importància que té la imatge hem posat alguns exemples i hem fet dinàmiques relacionades amb el tema.

Hem estat reflexionant sobre la importància de saber qui som. Sobre la necessitat de saber com ens veiem i com ens veuen els i les altres. Sobre la consciència de la imatge que mostrem i si és la que volem mostrar.

Juntament amb la imatge hem parlat de la comunicació no verbal. La comunicació no verbal està en allò que no diem de paraula però que els nostres gestos, el nostre cos, les nostres posicions, les nostres cares, les nostres expressions, els nostres ulls, ... diuen per nosaltres. 

Hem fet algunes dinàmiques i hem treballat com allò que no diem de paraula, però si ho diu la nostra imatge i el nostre cos, ha d'anar amb consonància amb allò que diem i amb allò que realment volem dir.

Joves en Acció, 12 d'agost del 2015.

dijous, 6 d’agost del 2015

... I seguim treballant!!

Ahir vam fer una nova sessió. Ens vam trobar un parell d'hores i vam recuperar algunes coses de la sessió anterior.

Vam recuperar i reflexionar sobre el vídeo de "la culpa és de la vaca" de la sessió anterior. Vam parlar com en les èpoques de crisis (econòmica, personal, social, ...) sortim de la zona de confort per trobar-nos a la zona de canvi. Un moment que s'ha d'intentar plantejar com a positiu per buscar noves opcions. 
Vam reflexionar sobre com no cal viure una època de crisis per fer canvis i per intentar descobrir i fer allò que volem.

També vam parlar del que els altres esperaven de nosaltres (pares i/o mares, la família, els i les mestres, la societat, ...) i com això marcava. De com és de difícil, tot sovint, intentar fer el teu camí. Fer aquelles coses que t'agraden.

Amb aquestes reflexions ens va sortir la història de l'avi, el nen i el ruc. La sabeu? Per internet n'hem trobat una versió similar de la "Fábula del buen hombre y su hijo" del Libro de los Exemplos del Infante Don Juan Manuel.

" Hi havia una vegada un matrimoni amb un fill de dotze anys i un ase, que van decidir viatjar, treballar i conèixer món. Així varen marxar tots tres amb el ruc.
Al passar pel primer poble, la gent comentava:
– “Mira aquest noi malcriat; ell a sobre del ruc i els pobres pares, ja grans, portant-lo de les regnes”.
Aleshores, la dona va dir al marit:
– “No permetem que la gent parli mal del nen”.
L'home el va baixar i hi va pujar ell. En arribar al segon poble, la gent murmurava:
– “Mira que pocavergonya aquest tipus; deixa que la criatura i la pobre dona estirin de l’ase, mentre ell va molt còmode a sobre”.
Aleshores, van prendre la decisió de pujar-la a ella a l’ase, mentre pare i fill estiraven de les regnes. En passar pel tercer poble, la gent deia:
– “Pobre home. Segur que després de treballar tot el dia, encara ha de portar a la dona sobre el ruc. I pobre fill, quina vida li espera amb aquesta mare!”.
Es varen posar d’acord i van decidir de pujar tots tres a l’ase per seguir amb el seu peregrinatge. En arribar al poble següent, van escoltar que els habitants s’exclamaven: – “Mare de Déu, que en són de bèsties aquests tres. Tots tres a sobre del pobre animal. Li trencaran l’esquena!”.
Finalment, van decidir de baixar tots tres i caminar al costat del ruc. Però en passar pel següent poble van escoltar que la gent se’n reia:
– “Mira tu aquests tres idiotes: van caminant, quan tenen un burro que podria portar-los”.
Conclusió: no escoltis massa el que diu la gent, perquè facis el que facis, sempre et criticaran! De manera que tria tu mateix quina és la decisió correcta, i un cop n’estiguis convençut, no t’importi el que pugin pensar els altres.
La família del conte al final van decidir continuar el viatge, pujant una estoneta cadascú a sobre el ruc, i deixant-lo descansar també de tant en tant. I quan arribaven a un poble, ja podien dir el que volguessin, perquè ells tenien clar de què ho estaven fent bé. "


Després d'aquesta reflexió vam crear la nostra carpeta personal. Una carpeta on guardar tot el material que anem fent al llarg de les sessions. Tots aquells fulls, reflexions, dibuixos, idees, ...
Cadascú podia decorar la carpeta com volia. Les úniques pautes era posar el nom i una frase que ens identifiqués.

Vam estar una bona estona fent les nostres carpetes personals. Dibuixant i borrant. 

Després vam explicar les frases personals al grup. A la foto en teniu un recull.

Finalment, vam començar ja a treballar una mica la comunicació no verbal amb un joc sobre la imatge i els prejudicis que tenim de determinades persones, professions, ...

Joves en Acció, 6 d'agost de 2015.