dilluns, 14 de desembre del 2015

I si vull fer el meu projecte realitat? Visita a Espai Running.

Avui, dilluns 14 de desembre, a les 10 hores del matí hem fet una visita molt especial a l'Espai Running. Un comerç situat al carrer Amàlia Soler número 42 de Vilafranca del Penedès. Érem 6 joves. Hem arribat puntuals i ens ha rebut l'Eloi Martí amb un gran somriure. L'Eloi és l'impulsor d'Espai Running, el treballador, el cap de màrqueting, ... l'Eloi és espai running. Espai Running es defineix com un espai creat per donar servei especialitzat a tot allò que envolta el món el running en general. No és tan sols una botiga de running, on el client pot trobar material tècnic, equipament, accessoris, etc., sinó que pretén anar una mica més enllà, i en aquest sentit també ofereix serveis d'assessorament tècnic i personalitzat. A més, dóna servei en els tres àmbits del running: asfalt, muntanya i pista.  Espai Running, en definitiva, aspira a ser un lloc de referència i punt de trobada per a tots els amants del running en general, oferint un producte i un servei especialitzat i de qualitat.

Primer de tot, l'Eloi, ens ha ensenyat la botiga i ens ha explicat una mica com estava tot situat dins de l'espai. Un espai petit i acollidor.
Després ens hem assegut en un racó i hem compartit una bona estona amb l'Eloi. Ell ens han explicat la seva història. Abans de la botiga era treballador de Caixa Penedès i va aprofitar la crisi per reinventar-se i muntar-se el seu propi negoci.
La seva afició i, també, la seva passió era córrer. Havia anat a fer maratons a diversos llocs del món i va pensar que, amb la seva experiència, podia assessorar a corredors i corredores.
Les maratons li havien ensenyat moltes coses, entre elles, que hi havia moments de molta força i moments de debilitat, però que aconseguir l'objectiu proposat aportava molta felicitat.

L'Eloi va voler convertir allò que li agradava tant en la seva forma de vida. Aquesta decisió no va ser fàcil, hi havia moments que ho veia molt clar i d'altres que tenia moltes pors. Tot i així, va decidir intentar-ho.
Va iniciar el projecte ara fa 3 anys. Ens explica que quan va començar no sabia al que s'afrontava i que durant aquests anys ha après moltes coses i viscut moments de tot. Ha viscut moments de molta il·lusió i moments de decepció. Sap que no es farà ric, però el que té clar és que és feliç. 

Hem compartit amb ell moltes reflexions tant personals com laborals i hem passat una estona molt amena i agradable.

Joves en Acció per la Recerca de Feina, 14 de desembre del 2015.

divendres, 27 de novembre del 2015

T'agradaria treballar amb persones? T'agradaria treballar amb gent gran?

L'àmbit social i de treball amb persones és un sector professional que atreu a molta gent. Per treballar en l'atenció a persones cal ser una persona sensible, empàtica, amb ganes d'aprendre i compartir dels i les demés i amb una gran sensibilitat social.

Ahir, dijous 26 de desembre, ho vam poder comprovar, en la nostra visita a Centre de Dia Vila Àgora de Vilafranca del Penedès.
A les 10'30 hores vam arribar al centre  i només pujar les escales ja vam poder veure un lloc acollidor i amb molt llum. Un lloc tranquil on les persones que allí hi havia, en aquell moment, estaven dedicades cadascuna a una activitat individual. Algunes jugaven a jocs de memòria, d'altres pintaven i d'altres estaven llegint o cosint. La sensació era de molta tranquil·litat.

Ens va venir a buscar l'Alba Girona, la treballadora social, que ens va ensenyar tot el centre. A la primera planta hi havia un despatx, la sala d'estar amb un pati molt solejat, un bany i les taquilles. A la segona planta hi vam trobar el gimnàs, la sala pels tractaments de la fisioterapeuta, la perruqueria, un bany i un despatx. I per últim, a la tercera planta, hi havia una sala, un despatx, un bany, la cuina i el menjador. 


Al menjador de la tercera planta és on ens vam seure per parlar una estona de com funcionava un centre de dia, que s'hi feia, ... L'Alba ens va explicar com funcionava el centre i tot el que les persones hi assistien es podien trobar. 

Els centres de dia són espais on les persones grans, "malaltes o no", hi van a passar una o moltes estones. Està obert de dilluns a divendres de 9 a 19 hores. Cadascuna de les persones hi assisteix depenent de la seva necessitat o voluntat o de la necessitat familiar. Són espais on s'hi ofereixen activitats molt diverses com la gimnàstica, la musicoteràpia, les activitats manuals, un hort urbà, ... que pretenen millorar la qualitat de vida de les persones que hi passen el dia.

L'Alba ens va explicar que els centre de dia i les residències tenen una doble vessant. Són espais "sociosanitaris". Per tant, com la mateixa paraula diu, tenen una vessant més social, de tracte amb les persones, però també una vessant més sanitària, de salut.
Habitualment la formació que tenen les persones que hi treballen està relacionada en aquests àmbits. A la comarca de l'Alt Penedès es pot estudiar el Grau Mig de Cures d'infermeria, que el fan a l'IES Milà i Fontanals de Vilafranca del Penedès i dura un curs escolar. I també es pot estudiar el Grau Mig d'atenció a Persones en Situació de Dependència, que substitueix el d'atenció Sociosanitària, el fan a Sant Sadurní i dura dos cursos escolars.
En quant a estudis superiors trobaríem altres professionals que també treballen en aquests espais: educadors i treballadors socials, assistents socials, psicòlegs, metges, fisioterapeutes o altres.

La trobada va ser molt interessant. Vam veure que era una feina molt gratificant.

Joves en Acció per la Recerca de feina, 27 de novembre del 2015.

divendres, 20 de novembre del 2015

Ens endinsem una mica al món laboral.

Aquest dimecres, dia 18, ha estat una mica mogut. Vam canviar les aules per les empreses. Fa unes tres setmanes, els dos grups de joves en acció, vam respondre un qüestionari on anotàvem els nostres interessos per sectors professionals. 
Podíem triar entre sectors ben diversos, com l'hostaleria i la restauració, la logística, l'atenció a persones, el comerç, els oficis, ... i també afegir aquells sectors que fossin del nostre interès. La idea és veure quines eren les coincidències per poder visitar-los.
Un cop buidats els sectors on hi havia interès al dos grups, la tutora del programa ha buscat empreses per poder fer visites.

El dimecres en vam fer dues. A primera hora vam anar a visitar el supermercat Simply de Vilafranca i després vam anar a visitar l'Espurna. És a dir, primer el sector comerç i logística i després el sector de la  restauració i l'hostaleria.

Les dues visites han estat molt diferents però molt interessants.

A les 10 hores estàvem a la porta del Simply. Ens esperava la Sònia, la directora del supermercat a Vilafranca. Érem un grup de 13 joves de diferents edats. La majoria menors de 20 anys. La Sònia ens ha donat un tomb pel supermercat i ens ha explicat com està distribuït. Ens ha ensenyat el magatzem i ens ha explicat que es distingeixen per la secció del peix. La qualitat del peix és la seva marca i els distingeix de la resta de supermercats. Després hem pogut parlar amb ella de temes relacionats amb el sector, el món laboral i la contractació de joves. 
Ens han explicat que Simply té una plantilla molt fixa. Que es comença amb la reposició o amb pràctiques i que la gent que es queda ja es queda temps i va "ascendint". Aquest és el cas de la mateix directora que ens fa la visita. Ens ha explicat que tenen molt poc moviment de personal i que no acostumen a necessitar molta gent. Que el currículum es millor enviar-lo per internet però que es pot portar també allí. La Sònia ens ha dit que no hi ha res, inicialment, que faci descartar un currículum però que els currículums de persones que saben d'oficis es guarden amb prioritat (peixateria, carnisseria, ...). 
Hem estat parlant de les dificultats dels i les joves per trobar feina i ella ens ha parlat molt d'actitud, més que de formació o d'aptitud. Ens ha dit que habitualment no contracten joves menors de 18 anys per les limitacions que tenen en treball nocturn i en carrega de pes però que això no vol dir que no hi pugui haver un jove que els sorprengui.

Un cop acabada la visita al Simply hem anat direcció a l'Espurna. Allí la visita ha estat més familiar. Ens han rebut l'Angie i un dels treballadors. Érem 6 persones i ens hem assegut a dins, en una taula. Hem estat parlant del sector. Ens han explicat que la restauració és un sector molt maco, però que t'ha d'agradar, ja que també és molt dur. Es un treball de moltes hores, amb molta tensió i exigència. Cal tenir clar que quan els altres s'ho estan passant bé és quan tu treballes. L'Espurna es caracteritza per tenir contractat perfils de gent jove. Davant d'una pregunta d'un de nosaltres, sobre quina era la cosa que els feia descartar alguna persona d'inici, ens han dit que era "l'actitud xulesca". Han destacat que l'atenció al client i el saber estar en aquest sector és molt important i que aquesta actitud no afavoreix el "bon tracte i saber estar".
Ens han dit que ells no busquen res en les persones que contracten però que sovint, tot el personal que tenen, ha fet alguna formació relacionada amb el sector. 
Acostumen a entrevistar i a tenir un personal molt jove, també menors de 18 anys, que tingui ganes d'aprendre i bones formes. 
També a preguntes nostres ens han dit que la imatge (tatuatges, piercings,...) no és determinant.

Avui ha estat un dia de sol molt profitós!

Joves en Acció per la Recerca de Feina, 20 de novembre del 2015.

dimecres, 4 de novembre del 2015

Que hem fet tots aquests dies?

Ahir, dimarts 3 de novembre, vam fer la cinquena sessió del grup 1 de joves en acció. 5 sessions, ja!! Com passa el temps!!

Doncs si, cinc sessions en les que hem tractat temes vells i nous. El grup 1 de joves en acció està format per 16 joves, tots de menys de 20 anys, que estem encara en la recerca del nostre camí formatiu i/o professional. Cadascú de nosaltres és diferent i té el seu perfil, però tenim en comú que volem formar-nos en alguna cosa. Algunes persones sabem en què i d'altres no ho tenim del tot clar.

Al grup intentem treballar diverses coses, a la vegada que, volem intentar descobrir que és allò que volem fer.

Aquestes cinc sessions hem treballat qui som i com és el mercat laboral, quines són les dificultats dels i les joves i quines són les nostres personals, quines són les nostres qualitats o fortaleses i aquelles debilitats o coses a millorar, ... I mentre parlem, debatem, pensem, ... anem creant també el nostre currículum personal. Aquell que ens servirà per començar, algun dia, el nostre itinerari laboral.

Poc a poc anem creant i poc a poc anem creixent.

Ja us anirem que més fem!!

Joves en Acció, dimecres 4 de novembre del 2015.

diumenge, 11 d’octubre del 2015

Tallers de gènere i convivència.

Els passats 8 i 9 d'octubre vam fer unes sessions "extres". Actualment tenim dos grups de recent creació a Joves en Acció. Dos grups que incorporen també persones que estan des d'abans de l'estiu i amb les que encara estem treballant algunes "cosetes".
El dijous i el divendres passat ens vam ajuntar tots i totes per fer dos tallers. Un taller sobre gènere i relacions de violència i un altre taller sobre convivència. Aquest últim va ser més curt.
Va venir el Gerard Domingo, ja havíem pogut gaudir d'ell en un altra ocasió, i vam passar dos dies molt dinàmics.

A la primera sessió vam parlar del gènere, les relacions de parella i la violència de gènere. Vam poder reflexionar sobre com es creen les diferencies socials entre homes i dones, com ens relacionem amb les nostres parelles, quines formes de relacionar considerem sanes i quines les considerem insanes o violentes, com creiem que ens hem de relacionar, com es creen les diferencies entre persones, com es dificulta i/o facilita la convivència, ... També vam poder parlar sobre moltes altres coses més.
Tot això ha vam debatre amb unes sessions molt dinàmiques i entretingudes. Van ser dues jornades molt profitoses que esperem poder repetir en qualsevol altre moment.

Joves en Acció, dilluns 10 d'octubre del 2015.

dimecres, 23 de setembre del 2015

Què és el que volem?

Avui, dimecres 23 de setembre, a les 10 hores, ens hem tornat a trobar després de la parada feta aquests primers dies de setembre.

Hem estat parlant de com havien anat les coses, on havia quedat allò que teníem pendent i quina era la nostra situació actual.


Després hem començat fent una activitat anomenada el mapa del tresor. Hem volgut fer el nostre mapa del tresor.

En primer lloc, cadascú de nosaltres s'ha plantejat un objectiu a aconseguir. Un objectiu que tingués actualment. Cadascú podia triar el que volgués. Ja fos feina, estudis, un pis, una parella, ... Un cop ben escollit l'objectiu, en un full, s'havien de posar totes les característiques i tots els detalls que aquell objectiu havia de tenir.
Com més detalls millor.
Com més realista millor.
Com més concret millor.

Per exemple, si el meu objectiu principal és una feina, l'he de definir. Vull que sigui una feina a prop de casa, m'agradaria treballar d'ajudant de cuina, m'agradaria estar en una cuina àmplia, aprendre molt del cuiner o la cuinera, sentir-me valorada pel meu cap, m'agradaria cobrar uns 1.100 euros al mes, m'agradaria treballar en equip, que hi hagués bon ambient, tenir un horari de migdies durant la setmana i un horari de migdies i nits el cap de setmana i m'agradaria gaudir de dos dies de festa setmanals. 

Aquesta llista, exhaustiva i fet amb tranquil·litat, permet situar de forma clara quin és el nostre objectiu i veure quines són les nostres prioritats. Conèixer un objectiu amb detall facilita el camí cap a ell.

Després, hem posat damunt de la taula moltes revistes, bolígrafs, colors, retoladors, estisores, celo i pegament. Hem hagut de buscar imatges que ens connectessin amb el nostre objectiu. Imatges que ens agradessin, que representessin allò que volem aconseguir, ... i retallar-les.
En un full gran hem pogut anar fent un collage amb allò que havíem retallat i visualitzar així el nostre objectiu. Només de mirar-lo ja sentíem gairebé que l'havíem aconseguit.

T'atreveixes a provar-ho?.

Joves en Acció, dimecres 23 de setembre del 2015.





dijous, 27 d’agost del 2015

La comunicació: debatre i defensar idees!.

Ahir, dimecres 26 d'agost, a les 10 hores, vam fer la última sessió d'aquest "bloc d'estiu". Durant aquest estiu ens hem treballat a nosaltres però sobretot com ens comuniquem, amb nosaltres i amb els altres.

Avui, precisament, hem seguit treballant en la mateixa línia i em avançat en la capacitat de debatre idees, fins i tot quan no són les nostres, de generar arguments i d'ocupar diferents papers. L'habilitat de saber fer ús de la paraula.

En primer lloc hem començat per alguns exercicis per despertar-nos una mica. Aquells típics als que tots i totes hem jugat de petites. Un diu una paraula i el següent n'ha de dir una altra amb la síl·laba que acaba l'anterior.

"... sabata - tapa - para - ratolí - libèl·lula - laca - casa - samarreta ..."

Seguint amb els jocs hem anat construint una història conjunta. Una persona començava dient una frase o més i la següent havia de continuar la història, i així successivament. La veritat és que ens han sortit històries ben desastroses, d'accidents, hospitals, operacions, ...

Després, ens hem posat uns davant dels altres i hem jugat a comunicar conjuntament. En primer lloc cadascú representava un partit política en campanya electoral i, tots a la vegada, s'havien de vendre. Després eren locutors de radio de programes diversos, i el mateix, tots a la vegada, havien d'anar emetent. De tant en quan, tancàvem i obríem cada radio.
Ha estat divertit.

Finalment hem acabat la sessió amb un joc de rol. Representava que estàvem en un programa de debat, hi havia el moderador, 4 tertulians amb opinions diferents i el públic, que també podia preguntar. Així hem parlat de temes com la immigració i el racisme, la legalització de les drogues i la homosexualitat.

Ha estat una sessió molt divertida amb al que ens acomiadem fins a mitjans de setembre.

Joves en Acció per la Recerca de Feina, 27 d'agost del 2015.

dimecres, 19 d’agost del 2015

Com és d'important saber comunicar!

Avui, dimecres 19 d'agost, hem tingut una nova sessió. La penúltima sessió d'aquest bloc d'estiu. El tema de la sessió ha estat la comunicació verbal. Allò que diem. La setmana anterior ja vam tractar tot allò que no diem de paraula, però si transmetem amb el cos o la imatge.

Sobre la capacitat de comunicar, el primer que vam voler deixar clar, és que s'aprèn. És a dir, la timidesa, la dificultat per parlar amb les persones, per parlar davant d'un grup de gent, per enfrontar-te a una situació determinada, per controlar el tartamudeig, el posar-se vermell o vermella, les suors, ... Tot això, es pot superar! Tot això, es pot controlar! És una habilitat, i com totes les habilitats, hi ha qui la té i hi ha qui se la pot treballar.

Així, hem fet diverses dinàmiques, durant el desenvolupament de la sessió, per treballar temes concrets.

En primer lloc, i per trencar el gel, ens hem posat en rotllana, i hem agafat un objecte, en concret un pinzell. Ens l'hem anat passant i havíem de dir un ús que podia tenir. Dir la primera utilitat que ens vingués al cap. Hem aconseguit fer 3 voltes. N'han sortit molts: per rascar-se, per netejar-se les orelles, les dents, per netejar superfícies petites, per treure la pols, per pintar-se les ungles, per pintar, per pintar una paret, per fer-se una cua, de decoració a l'orella, per clavar-li a alguna persona molesta, per remenar el cafè, ... Aquesta ha estat una activitat que ens ha servit per despertar-nos una mica de bon matí!!

Després hem començat a treballar alguns altres temes relacionats amb la comunicació amb la dinàmica del gat. Un grup ha sortit de l'aula i l'altre s'ha quedat dins. Resulta que els de fora tenien una camada de gats. Li volen regalar un al seu veí o veïna. I l'objectiu és que se'l quedi si o si.
El grup de dins, els veïns o veïnes, no volen el gat. No se l'han de quedar.
Així, han entrat i s'han començat a intentar convèncer els uns als altres. Finalment, cap veí s'ha quedat el gat. Excuses mil, però la que més a triomfat és la de l'al·lèrgia, encara que alguns els hi regalaven els medicaments i tot. Però ni així els han aconseguit convèncer.
I per regalar-lo, doncs la llàstima, els diners, el xantatge, ... totes les tècniques "havudes i per haver". Amb això hem volgut treballar com ens sentim en els dos bàndols. Tant quan hem de pressionar i utilitzar les nostres millors armes com quan hem de saber dir que no. La majoria deien que s'angoixaven insistint tant i d'altres que a la vida real haguessin actuat potser amb "més violència o contundència".
Hem reflexionat sobre aquestes situacions que es donen en la vida real, en altres contexts.

Després hem treballat al capacitat de comunicar-nos per resoldre conflictes amb la dinàmica de la taronja. Ha quedat clar que amb la paraula, si volem, en la majoria de situacions ens podem entendre, però tot sovint, pel que sigui, no ho fem.
Hi havia una taronja en joc. El grup que ha sortit fora havia de lluitar per la taronja i aconseguir-la si o si. En realitat volien la pell, la necessitaven per les seves propietats curatives. Necessitaven aquella taronja per curar-se d'una malaltia però al parlar-ho amb l'altra persona, en cap moment, podien dir el motiu.
El grup de dins havia de lluitar per la taronja i aconseguir-la si o si. En realitat volien el suc, el necessitaven per les seves propietats curatives. Necessitaven aquella taronja per curar d'una malaltia a un dels seus pares.
Un cop feta, la situació més normal ha estat no posar-se d'acord. Tots volien la taronja i tots l'han lluitat. Una parella se l'ha repartit, un la pell i l'altre el suc. I una altra parella, un dels dos li ha donat la taronja a l'altre.
Hem reflexionat com parlant tots s'haguessin pogut entendre però no ho han fet.

Seguint amb la comunicació verbal com a eix central hem volgut tractar el saber parlar i el saber escoltar. Una de les persones de la parella parlava sobre un tema (hobby, música preferida, que els hi agradava d'una parella, la feina de la seva vida, ...) i l'altra escoltava de manera activa. La que escolta no pot dir res, no pot comunicar-se parlant. Només ha d'assentir, com a molt.
La idea es veure com ens sentim parlant sense recolzament i com ens sentim escolant de forma activa però sense dir res. Cadascú es sentia millor en una o altra situació.

Per finalitzat hem posat a prova les nostres habilitats comunicatives. Amb parelles teníem un objecte curiós a les nostres mans i l'havíem de saber vendre a la resta del grup. Una mocador de dansa del ventre, una esponja, un pot, un objecte de massatge ... Les parelles han desenvolupat al màxim la seva imaginació i les seves habilitats comunicatives.

Ha estat una sessió molt divertida ... A la propera més!!

Joves en Acció, 19 d'agost del 2015.

dimecres, 12 d’agost del 2015

Perquè és tan important allò que no es diu de paraula però es veu?

Avui hem començat una altra part d'aquest bloc d'estiu que estem fent. Els temes centrals d'avui eren dos: la imatge i la comunicació no verbal.
És a dir, allò que no diem amb la paraula però que tothom veu. Probablement, allò que es veu primer i allò que es veu més. De fet, allò que pot fer o fa que quedem descartats i descartades d'una entrevista, d'un procés de selecció o de qualsevol altra situació.

Totes les persones tenim clara quina és la imatge que hem de dur per determinades situacions: "Com m'he de vestir per una boda, quin color no he de portar en un enterrament o com m'he d'arreglar quan surto de festa". 
I, en realitat, també tenim clar, com he d'anar i com no a una entrevista de treball ... i aleshores, per què no ho fem?.

Vivim en el món de la imatge.

La imatge és molt important i quan volem la sabem utilitzar per aconseguir un objectiu. Si volem trobar feina la imatge serà un punt a tenir en compte. 
En el procés de recerca de feina podríem dir que els seus graus d'importància serien:
  • Quan presento una autocandidatura, la imatge té el 100% d'importància.
  • Quan entrego el meu currículum, la imatge té, més o menys, un 95% d'importància, i un 5% el seu contingut.
  • Quan vaig a una entrevista, la imatge té un 90% d'importància i un 10% el nostre interior.
  • Quan faig proves de selecció, la imatge té un 50% d'importància i un 50% el nostre interior.


No es fins el període de prova o quan ja estàs treballant, quan la imatge va perdent importància pel que seria la valoració de la persona i el seu interior.

Veient la importància que té la imatge hem posat alguns exemples i hem fet dinàmiques relacionades amb el tema.

Hem estat reflexionant sobre la importància de saber qui som. Sobre la necessitat de saber com ens veiem i com ens veuen els i les altres. Sobre la consciència de la imatge que mostrem i si és la que volem mostrar.

Juntament amb la imatge hem parlat de la comunicació no verbal. La comunicació no verbal està en allò que no diem de paraula però que els nostres gestos, el nostre cos, les nostres posicions, les nostres cares, les nostres expressions, els nostres ulls, ... diuen per nosaltres. 

Hem fet algunes dinàmiques i hem treballat com allò que no diem de paraula, però si ho diu la nostra imatge i el nostre cos, ha d'anar amb consonància amb allò que diem i amb allò que realment volem dir.

Joves en Acció, 12 d'agost del 2015.

dijous, 6 d’agost del 2015

... I seguim treballant!!

Ahir vam fer una nova sessió. Ens vam trobar un parell d'hores i vam recuperar algunes coses de la sessió anterior.

Vam recuperar i reflexionar sobre el vídeo de "la culpa és de la vaca" de la sessió anterior. Vam parlar com en les èpoques de crisis (econòmica, personal, social, ...) sortim de la zona de confort per trobar-nos a la zona de canvi. Un moment que s'ha d'intentar plantejar com a positiu per buscar noves opcions. 
Vam reflexionar sobre com no cal viure una època de crisis per fer canvis i per intentar descobrir i fer allò que volem.

També vam parlar del que els altres esperaven de nosaltres (pares i/o mares, la família, els i les mestres, la societat, ...) i com això marcava. De com és de difícil, tot sovint, intentar fer el teu camí. Fer aquelles coses que t'agraden.

Amb aquestes reflexions ens va sortir la història de l'avi, el nen i el ruc. La sabeu? Per internet n'hem trobat una versió similar de la "Fábula del buen hombre y su hijo" del Libro de los Exemplos del Infante Don Juan Manuel.

" Hi havia una vegada un matrimoni amb un fill de dotze anys i un ase, que van decidir viatjar, treballar i conèixer món. Així varen marxar tots tres amb el ruc.
Al passar pel primer poble, la gent comentava:
– “Mira aquest noi malcriat; ell a sobre del ruc i els pobres pares, ja grans, portant-lo de les regnes”.
Aleshores, la dona va dir al marit:
– “No permetem que la gent parli mal del nen”.
L'home el va baixar i hi va pujar ell. En arribar al segon poble, la gent murmurava:
– “Mira que pocavergonya aquest tipus; deixa que la criatura i la pobre dona estirin de l’ase, mentre ell va molt còmode a sobre”.
Aleshores, van prendre la decisió de pujar-la a ella a l’ase, mentre pare i fill estiraven de les regnes. En passar pel tercer poble, la gent deia:
– “Pobre home. Segur que després de treballar tot el dia, encara ha de portar a la dona sobre el ruc. I pobre fill, quina vida li espera amb aquesta mare!”.
Es varen posar d’acord i van decidir de pujar tots tres a l’ase per seguir amb el seu peregrinatge. En arribar al poble següent, van escoltar que els habitants s’exclamaven: – “Mare de Déu, que en són de bèsties aquests tres. Tots tres a sobre del pobre animal. Li trencaran l’esquena!”.
Finalment, van decidir de baixar tots tres i caminar al costat del ruc. Però en passar pel següent poble van escoltar que la gent se’n reia:
– “Mira tu aquests tres idiotes: van caminant, quan tenen un burro que podria portar-los”.
Conclusió: no escoltis massa el que diu la gent, perquè facis el que facis, sempre et criticaran! De manera que tria tu mateix quina és la decisió correcta, i un cop n’estiguis convençut, no t’importi el que pugin pensar els altres.
La família del conte al final van decidir continuar el viatge, pujant una estoneta cadascú a sobre el ruc, i deixant-lo descansar també de tant en tant. I quan arribaven a un poble, ja podien dir el que volguessin, perquè ells tenien clar de què ho estaven fent bé. "


Després d'aquesta reflexió vam crear la nostra carpeta personal. Una carpeta on guardar tot el material que anem fent al llarg de les sessions. Tots aquells fulls, reflexions, dibuixos, idees, ...
Cadascú podia decorar la carpeta com volia. Les úniques pautes era posar el nom i una frase que ens identifiqués.

Vam estar una bona estona fent les nostres carpetes personals. Dibuixant i borrant. 

Després vam explicar les frases personals al grup. A la foto en teniu un recull.

Finalment, vam començar ja a treballar una mica la comunicació no verbal amb un joc sobre la imatge i els prejudicis que tenim de determinades persones, professions, ...

Joves en Acció, 6 d'agost de 2015.

dijous, 23 de juliol del 2015

Ens renovem!

Ja sabeu, com diu la dita, que "a l'estiu tota cuca viu!". Doncs precisament per això, i perquè molts dels joves estem fent cursos, pràctiques o una feina d'estiu ... ens hem hagut de re-inventar!.

I què vol dir això??!! Doncs vol dir que hem ampliat el grup i hem trencat la dinàmica de les trobades per fer un monogràfic per conèixer-nos, veure la imatge que transmetem i aprendre a comunicar-nos amb nosaltres i amb els altres. Tot això relacionat amb el món laboral i/o formatiu.

Avui hem fet la primera sessió de les cinc que farem. Avui hi havia gent nova així que els primers moments i jocs han estat de presentació. Saber qui som, com som, que ens agrada, ... i explicar-ho a la resta.

Després hem fet una carta escrita a algú estimat el dia abans de la nostra mort. Això ens ha servit per poder veure una mica amb perspectiva quins són els nostres somnis, que és allò que ens agradaria fer, ... no ha estat fàcil i no tothom s'ha vist en cor de fer-ho. I al contrari, hi ha qui li ha estat senzill i, fins i tot, ha volgut compartir la seva carta i llegir-la al grup.

Arrel de la carta i de parlar de la felicitat. De fer cada dia allò que ens agradaria fer, hem parlat del conte de la Selma.
El coneixeu? Ens encanta, aquí el podeu veure:

Conte l'Ovella Selma.

Una cosa ens ha portat a l'altra. Pensar en algunes coses que ens agradaria fer i com ens posem sempre excuses per no fer-les. "És que no puc fer això perquè ... ", "És que no puc fer allò perquè no tinc ...", "És que vull fer això però ...".
Algú a proposat que miréssim aquest vídeo, el de "La Culpa és de la vaca". 

La seva visualització encara ens ha donat més per pensar i reflexionar. 

I amb això ens hem acomiadat fins el proper dimecres 5 d'agost, la setmana que ve tenim vacances!!

Bon estiu!

Joves en Acció per la Recerca de Feina, 23 de juliol del 2015.

dijous, 9 de juliol del 2015

Com actuem davant d'una entrevista?

Ahir vam tenir una nova sessió de Joves en Acció. A l'estiu es fa difícil mantenir el ritme. Aquests dies està fent molta calor, així que vam decidir desplaçar la sessió a fora, que com a mínim corria una mica l'aire.

Vam seguir parlant de l'entrevista i vam aprofundir una mica en el tema de les entrevistes grupals. L'excusa va ser que un "jove en acció" ha passat ara per un procés grupal d'entrevista i ens l'ha explicat.
Vam fer el "joc de la nasa". La història comença així:


" Pensa que ets un membre de la tripulació de l'Apolo 21, aeronau que s'ha de dirigir a la cara il·luminada de la lluna per trobar-se amb els tripulants de la base llunar XYZ i substituir-los. Per dificultats mecàniques el coet ha hagut d'allunitzar a uns 350km de la base. Gran part de l'equip material ha estat destruït. El més important és sobreviure dirigint-se urgentment a la base espacial i és vital escollir els objectes més necessaris per l'expedició de 350km.".


A partir d'aquesta història, els 15 objectes que es tenen s'han de nombrar per ordre d'importància. Primer es fa individualment i després en grup.

Les empreses utilitzen aquestes dinàmiques per descartar en processos de selecció molt grans. La idea no és fixar-se tant en els resultats sinó en l'actitud. En quins són els raonaments que fa cada persona, en com es defensen en grup, quin paper s'adopta en el grup, quines és la comunicació verbal i no verbal, si s'escolta i es parla per igual, ... 

Després vam seguir amb el tema de les entrevistes, però aquest cop vam fer simulacions d'entrevistes individuals. Hi havia les persones que jugaven el paper d'entrevistadors i entrevistadores, d'altres el de treballadors i treballadores que buscaven feina i uns altres d'observadors o observadores.

Així vam poder provar com funcionava una entrevista, des de diferents punts de vista. Vam poder posar-nos en diferents papers.
Per últim, els observadors i observadores ens van plantejar tot el que havien vist i vam fer tot de reflexions per valorar.

Joves en Acció, dijous 9 de juliol del 2015.

dimecres, 10 de juny del 2015

Juguem?

A vegades les sessions esdevenen massa serioses i profundes i ens convé buscar alguns espais i dinàmiques de distensió que ens permeten seguir avançant.

Juguem? A l'entrar a classe les cadires estaven en rotllana i alguns de nosaltres ja ens hem imaginat que passaria alguna cosa diferent.

Doncs si, avui hem començat jugant. Jugant perquè ens serveix per conèixer-nos i per generar confiança entre el grup. Jugant perquè també ens permet aprendre allò que volem, però fer-ho de forma diferent.

Els jocs que hem fet ens han permès tant conèixer més coses de nosaltres, com saber una mica més de cadascú i cadascuna.

Després, de tot el que ha sortit amb el joc, hem volgut aprofundir més. Aprofitant el joc i un full on hi havia tot una sèrie de característiques físiques i un altre d'adjectiu de la personalitat hem parlat de com som. En primer lloc de com ens veiem. Cadascuna de nosaltres ha subratllat allò que més la defineix, física i personalment, i després, qui ha volgut, ho ha posat en comú.

Compartir-ho ens ha servit per parlar de com ens veiem i de la importància de la imatge que transmetem. De com ens cal saber com som però també el que mostrem. 

Hem debatut i compartit exemples de com es valora diferent una imatge depenent d'allí on anem a presentar-nos.
Per exemple, portar tatuatges i piercings et pot obrir les portes d'una entrevista de feina en un "saló d'estètica modern", en un "centre de tatuatges i piercings" o de cambrer en un "bar nocturn". I, la mateixa imatge, te les pot tancar per treballar de cuiner o de cambrer en un restaurant o per fer de mestre en una escola.

Finalment, ens hem repartit una vinyeta que hem mirat durant una estona i en la que hem de reflexionar perquè serà com començarem la sessió el proper dia.

Joves en Acció per la Recerca de Feina.




dimecres, 3 de juny del 2015

Anem a un taller de castells.

Avui, dimecres 3 de juny, a les 11 hores del matí, hem anat a Cal Figarot, el local dels Castellers de Vilafranca. Coneguts com els verds.

No hi hem anat sols. Hi hem anat acompanyats d'altres joves. Els del Centre Obert la Terra, els de joves per l'ocupació i els del PFI La Forquilla.

En primer lloc hem visitat l'espai. Ens han ensenyat el local que tenen, ens han explicat la seva història i ens han parlat dels castellers i del fet casteller.
Hem pogut conèixer la seva història, saber quines han estat les seves camises, els premis que han obtingut, ...

Els Castellers de Vilafranca tenen un espai molt gran que està dividit en diferents parts. Una part que la utilitzen de local social, un bar restaurant, la part on fan els assajos i un pati molt bonic.



Durant la visita de l'espai també ens han explicat l'estructura i funcionament de cada castell. Què és un pilar? Una pinya? Què és l'agulla? Perquè se li diu 3 de 9? Què és la manilla? Així, ens hem endinsat al llenguatge casteller.

Després de visitar l'espai hem començat a fer dinàmiques per poder entendre els valors que es transpiren dins dels castells i del món casteller.
El fet casteller ens ha ensenyat que permet treballar la cooperació, l'esforç, les ganes de superació personal, el treball en equip, el contacte entre les persones, ... Són algunes de les coses que hem après mentre construíem juntes un castell.

Molt bona l'experiència!

Joves en Acció, 3 de juny de 2015.

dimarts, 2 de juny del 2015

Com t'agradaria que fos el teu currículum?

Per treballar el currículum nosaltres "comencem la casa per la teulada" ... i si!! És ben be així com ho fem!!. El primer que fem és imaginar-nos com ens agradaria que fos el nostre currículum. Somiar en un currículum. Busquem currículums per internet i triem aquell que més ens agrada ... Sempre ens pensem que el nostre mai no podrà ser així!

I per què no?.

Avui, dimarts 2 de juny, hem anat a l'aula d'informàtica. En primer lloc hem començat per entrar les dades personals, la formació, l'experiència laboral i coses d'interès. 
Tot sovint ens passa, que creiem que no hi podem posar res al currículum i ens oblidem de coses a les que no donem importància i si que ho són.
Un currículum ha de parlar de nosaltres i ha de mostrar qui i com som.

Després d'entrar les dades en grup i de triar el nostre currículum ideal, individualment, treballem la transformació d'aquelles dades en aquell currículum que ens agradaria.

I us ho assegurem ... sempre ens sorprèn el resultat!!

Joves en Acció, 2 de juny de 2015.

dimecres, 27 de maig del 2015

I la situació dels i les joves

Què vol dir Nini? Què és un Nini? Què fa que un jove no treballi ni estudi? Quines oportunitats li dóna la societat a un jove? Quina és la situació dels i les joves? Com es viu personalment no tenir res a fer?

Aquesta dinàmica és la que hem fet avui dimecres 27 de maig. És una dinàmica que ja vam fer en l'edició anterior, arrel d'un article del diari el País hem pogut analitzar i debatre la situació dels i les joves, la situació social i personal que viuen. 
Hem extret diferents frases i les hem situat a factors interns i externs per poder-les analitzar.

Aquest ha estat el seu resultat:



Després hem continuat amb la dinàmica dels formatgets. Aquella que ja vam explicar, on definíem que estàvem fent actualment i que ens agradaria fer.
Com dedicàvem el nostre temps per poder visualitzar quins passos hem de fer per arribar allí on ens agradaria arribar.

Què us sembla? A nosaltres molt interessant.

Joves en Acció per la Recerca de Feina 2015

dijous, 21 de maig del 2015

Comencem de nou!

Doncs si, sembla que això ja arrenca i que comencem de nou!

Ahir, dimecres 20 de maig, a les 10 hores, ens vam trobar un nou grup de Joves en Acció per començar a fer les sessions grupals. Fins aleshores, molts de nosaltres, ja havíem estat treballant en format tutories però encara no ens coneixíem amb la resta el grup.

Ens vam trobar 10 persones, de diferents edats i amb situacions diverses però amb un element comú ... les ganes de fer alguna cosa per canviar la nostra situació. 
Alguns i algunes amb ganes de trobar feina, altres de saber si volem estudiar o treballar, de saber que en que ens agradaria formar-nos, de no passar tantes hores sense fer res, de recuperar la motivació, ... de ben segur que ens podem acompanyar en aquest camí!!

Vam començar la sessió fent una presentació per parelles. De dos en dos havíem de parlar de nosaltres. Havíem de conèixer nom, edat, estudis, treball, aficions, somnis, ... per després poder fer la presentació d'aquella persona a la resta del grup.

Un cop totes les persones presentades vam fer una explicació de com anirien totes les sessions, del programa i vam començar amb la primera dinàmica del curs.
El primer dia, la idea, era analitzar el mercat laboral. Per saber que volem fer hem de conèixer de forma clara en quin entorn ens volem moure. Comencem per temes globals o socials per anar a temes més personals.

Anant al detall. Vam veure que actualment, el mercat laboral està en canvi constant. I encara més, ens vam adonar que el mercat laboral ha canviat molt de com era fa 25 o 30 anys. Vam tenir debats en algunes de les afirmacions però aquest és el resultat del nostre treball: 


La conclusió general va ser que és essencial tenir clars quins són els paràmetres del mercat de treball per poder saber cap a on anem i com hi anem.

Seguirem treballant, seguirem creixent!

Joves en Acció per la Recerca de Feina 2015





dijous, 16 d’abril del 2015




JOVES EN ACCIÓ PER A LA RECERCA DE FEINA!!

Inscripcions obertes



Més informació: 

Oficina Municipal del Treball. Plaça Penedès, 4 baixos
Tel. 938172447
Recinte La Fassina. Av. Catalunya, 22
Tel. 93817199


divendres, 27 de març del 2015

I ens acomiadem!!

Doncs si, ens acomiadem!.

El proper 31 de març finalitza l'edició del 2014 del programa Joves en Acció i així ens acomiadem, potser durant un temps, dels articles setmanals al bloc.

Tot i això, no és un "adéu per sempre" ja que ens emportem amb nosaltres moltes coses. Molts dels joves han trobat feina, d'altres estan fent cursos o inscrits a cursos esperant que els agafin, molts ja s'han marcat un camí i uns objectius que els hi agradaria fer, ... i sobretot, i crec que no m'equivoco si dic tots i totes, ens emportem un record i molts aprenentatges d'haver participat al programa.

Esperem retrobar-nos en algun moment!!

dimecres, 25 de març del 2015

La mort del "currículum vitae".

Aquest és el títol d'un article que ens han fet arribar i que ens ha semblat molt interessant per treballar i compartir. Què impactant, no? La mort del Currículum Vitae!! Què voldrà dir això? Amb les hores que ens passem fent i arreglant el nostre currículum!!

L'article comença dient: " Aquest article està escrit per a les persones que ara mateix es troben buscant feina. Per a les que pateixen de frustració i impotència al veure que no troben un lloc de treball. Per aquelles que porten temps sentint que enviar currículums s'ha convertit en una pèrdua de temps. I en definitiva, per aquelles persones que han deixat de tenir por a reinventar-se professionalment perquè ja no tenen res a perdre. Per a tots ells, a continuació es descriu un recorregut format per nou etapes. Cadascuna d'elles representa un camí que el lector haurà de fer per si mateix. Bon viatge ".

Si amb aquest inici us han donat ganes de seguir llegint podeu trobar l'article sencer a l'edició digital d'El País (aquí).

Joves en Acció per la Recerca de Feina.

dimarts, 10 de març del 2015

Taller: Jo em llauro el meu futur.

Ahir vam tenir la primera de les dues sessions que realitzarem amb el Gerard Domingo, de Delimbic,  en el marc del taller "Jo em llauro el meu futur".

En aquesta primera sessió vam començar a treballar el que seria la nostra carpeta personal. Una carpeta on guardarem tot allò que anem fent en aquestes dues sessions que farem de taller. 

Durant la jornada d'ahir, a través de diferents dinàmiques, el Gerard Domingo ha volgut que anéssim coneixent-nos, treballant quins són els nostres objectius i visualitzar-los per poder-los aconseguir.


Vam començar la sessió amb una dinàmica en que visualitzàvem i escrivíem el nostre present des d'un futur llunyà, des del dia abans de morir. Aquest exercici ens va servir per començar a plantejar-nos i veure quines són les nostres escales de valors, quines són les nostres prioritats i quins són els nostres desitjos. I també per veure en quina situació ens trobem actualment  i pensar que ens agradaria fer.


Després d'aquesta reflexió més personal hem vist una història titulada "La Culpa és de la Vaca" que explica la història d'un vell mestre que vol ensenyar a un dels seus deixebles la raó per la que moltes persones viuen lligades a una vida de conformisme i mediocritat sense adonar-se d'aquesta realitat. És per aquest motiu que no aconsegueixen superar els obstacles que els impedeixen triomfar.
La lliçó més important que podia aprendre el jove deixeble, per part del seu mestre, era observar el que succeeix quan finalment ens lliurem d'aquelles lligadures i comencem a utilitzar el nostre veritable potencial quan se'ns presenti una adversitat a la vida que "ens mati la nostra vaca" ja que segurament serà la oportunitat per trobar alguna cosa millor.

Tu tens una vaca? O més d'una vaca? La o les saps reconèixer? Doncs això és el que hem treballat posteriorment. Ens hem posat a crear un mural on cadascú de nosaltres havia de detectar quines eren les seves pròpies vaques. Revistes, estisores, pegament, rotuladors, ... ens han servit per posar sobre paper tot allò que el vídeo ens havia fet passar pel cap.

Finalment, tenint en compte com visualitzàvem el nostre present des del futur i quines eren les nostres vaques ens hem començat a plantejar metes, prioritats i/o objectius i els passos que havíem de seguir per aconseguir-les.

Entre mig de tot això hem pogut compartir, debatre i parlar de temes molt diversos, tant personals, col·lectius, com teòrics. Hem parlat de la teoria de les intel·ligències múltiples, les zones de confort i crisis en que ens trobem les persones, ... entre moltes d'altres coses.

Ha estat una jornada molt interessant i ja estem desitjant que arribi el proper dilluns per veure com aprofundirem encara més en llaurar-nos el nostre futur.

Joves en Acció, 10 de març de 2015.

dimarts, 3 de març del 2015

Entrevistes i processos de selecció: una dinàmica de grup.


Avui, dimarts 3 de març, a partir de les 10 hores, ens hem tornat a trobar. Ara estem treballant un mòdul sobre entrevistes i processos de selecció. Avui hem fet una dinàmica, coneguda com la dinàmica de la Nasa, i amb ella hem aprofitat per treballar aquesta part del procés de recerca de feina.


La dinàmica de la Nasa ens posa en una situació concreta: "Pensa que ets un membre de la tripulació de l'Apolo 21, aeronau que s'ha de dirigir a la cara il·luminada de la Lluna per trobar-se amb els tripulants de la base lunar XYZ i substituir-los. Per dificultats mecàniques, el coet ha hagut d'aterrar a la lluna a uns 350 km de la base. Gran part de l'equip ha estat destruït. 
El més important és sobreviure dirigint-se urgentment a la base espacial i és vital escollir els objectes més necessaris per a l'expedició de 350km".


I davant d'aquesta situació ens dóna un llistat d'objectes dels que disposem i els quals hem d'endreçar per ordre de prioritat i necessitat. Són 15 coses: 1 capsa de llumins, 10 pots de conserva, 20 metres de corda de nylon, 1 paracaigudes de seda de nylon, 1 aparell portàtil de calefacció, 2 pistoles de calibre 15, 1 capsa de llet en pols, 2 bombones de 50kg d'oxígen, 1 mapa del firmament lunar, 1 barca inflable de salvament, 1 brúixola magnètica, 25 litres d'aigua potable, 3 coets de senyals lluminosos, 1 farmaciola de primers auxilis amb xeringues hipodèrmiques i 1 emisor-receptor FM portàtil amb bateria solar.



En primer lloc cadascú ha posat ordre als diferents objectes i després hem posat aquest ordre en comú. Hem anat debatent entre totes i intentant arribar a un consens. Amb alguns objectes ens ha costat més i amb d'altres menys. La idea és que penséssim que estàvem en un procés de selecció real.
Cadascú ha participat traient una part seva que després hem analitzat. Hi ha qui tenia una idea i, tot i ser bona, li costava defensar-la davant del grup, hi ha qui tenia una idea i la feia valdre, hi havia qui intentava posar ordre i buscar el consens entre el grup, d'altres que els hi costava participar, ... Hem analitzat com això podia afectar a un procés de selecció i fer que fóssim o no les persones escollides.
Cal tenir en compte que cada vegada més es fan ús de dinàmiques grupals per escollir a les persones per a un lloc de treball. Moltes vegades és un primer filtre per després anar o no a una entrevista. Les dinàmiques permeten a les persones que han de fer la selecció veure una mica com és la persona, quin perfil té i com es relaciona amb grup. Això, complementat amb una entrevista personal i, a vegades, fins i tot, amb algun tipus de test individual, fa que s'esculli a una persona o a una altra per un lloc de treball determinat.

Aprofitant la idea d'un lloc de treball determinat també hem parlat de com per cada lloc de treball es busca un perfil determinat. Hem arribat a la conclusió que no és el mateix el que es necessita i valora per treballar de dissenyador/a informàtic que de cambrer/a, o el que li cal a un operari/a de fàbrica que a una persona que hagi de treballar en una botiga.
Hem anat definint les característiques que teníem i les que es podien demanar per cada lloc de treball.

La dinàmica ha estat molt interessant i ens ha servit per reflexionar una mica sobre les entrevistes i els processos de selecció de manera més pràctica i dinàmica.

Joves en Acció per la Recerca de feina, 3 de març de 2015.




dilluns, 23 de febrer del 2015

Verònica: El pas per Joves en Acció ha estat per mi el començament d'una nova etapa.

Encara recordo quan vaig anar a la xerrada informativa del curs i vaig decidir apuntar-m'hi. El que vaig sentir allí em va cridar l'atenció i vaig pensar que podia ser el començament d'una nova etapa (i no hem vaig equivocar!). 

No canviaria la decisió que vaig prendre per res del món. 


El temps a Joves en Acció ha passat molt ràpid! Ja ho diuen que quan t'ho estàs passant bé el temps passa volant, les sessions eren molt amenes i ens ho passàvem molt bé. 

Durant el temps que he estat al programa he après moltes coses. Per exemple, una d'elles, encara que pugui semblar estrany i que no tingui gaire a veure amb la temàtica del curs, ha estat que he après a perdre la vergonya. El fet de perdre la vergonya em serà de molta ajuda ja que si el dia de demà trobo una feina de cara al públic la vergonya no la necessitaré. I perdre la vergonya no ho he fet jo sola ... M'han ajudat molt les sessions fetes amb la tutora i també amb els altres companys i companyes del curs. 
Una altra cosa que també he après és que, a vegades, no és tan necessària l'experiència per a aconseguir una feina. A vegades, i a les visites a les empreses i trobades amb els seus responsables ens ho han dit, el més important és tenir ganes de treballar, aprendre i voler fer coses.  

Les diferents sessions, visites i activitats i l'acompanyament de la tutora han aconseguit que féssim molts canvis en la nostra manera de veure les coses i en les nostres perspectives de futur. Ens hem sentit tots i totes molt recolzats i, sobretot, ens hem adonat que allò que volem ho podem aconseguir.

Has estat un curs curt però intens. Un curs que per mi s'ha convertit en una nova aventura a realitzar. Cada dia de classe he après una cosa nova, de la temàtica del curs i també de la vida. 
Diria que he après, sobretot, a viure  la vida amb un somriure d'orella a orella i amb més positivisme. Només per això ja tornaria a fer aquest curs 10.000 vegades més. Per mi ha estat una experiència inoblidable que gràcies a ella podré seguir tenint ja que ara he començat a fer el Joves Per l'Ocupació de Cambrers.

Sense Joves en Acció res no hagués estat possible! GRÀCIES!!

Verònica M.N.

dimecres, 18 de febrer del 2015

Quins són els valors del món laboral? Han canviat els d'ara als de fa 25 anys?

Quins són els valors del món laboral? Han canviat els d'ara als de fa 25 anys?. Avui hem intentat respondre aquestes dues preguntes.

Aquestes setmanes han estat de molts canvis al grup. Nou dels Joves en Acció ens han deixat per fer la formació d'Estètica i Cambrers del programa Joves per l'Ocupació i uns altres 5 han començat altres formacions per a persones aturades. Això ha fet que ens haguem d'adaptar als canvis i a la nova situació.

Avui hem començat les classes de nou, amb noves incorporacions de les persones que han estat treballant temporalment, o d'altres que només estaven fent altes tutoritzades. Hem iniciat les classes amb una "pastilla formativa" que es diu "Recerca de Feina: Per on començar?". Estarem treballant-la fins al final del programa.

La classe d'aquest dimarts 17 de febrer l'hem dedicat a analitzar el mercat laboral. Hem volgut saber quins són els valors actuals i si han canviat als de fa 25 anys. A la vegada, també hem  pogut comparar la situació d'aquí amb la dels mercats laborals d'altres països, d'on alguns joves són originaris (Perú, República Dominicana, Marroc,etc.).


Així, després de saber que s'entén per mercat laboral, hem fet una dinàmica. Ens hem distribuït uns papers on hi havia unes frases escrites amb afirmacions sobre el mercat de treball. Cadascú en teníem dues i hem hagut d'escollir si eren valors del mercat laboral de fa 25 anys o valors del mercat laboral actual.
Gairebé no hem tingut cap dubte al respecte, però l'anàlisi de les frases ens ha portat a fer un debat entretingut.

Hi havia frases que contraposaven idees com: una feina per tota la vida a una feina canviant, un contracte indefinit a un de temporal, fer sempre el mateix a haver d'adaptar-se als canvis, tenir un horari fix a flexibilitat horària, obeir ordres a tenir iniciativa i noves idees, salari fix i amb increments anuals amb remuneracions variables, ... Aquestes eren algunes de les idees que ens van servir per saber com havia canviat el mercat laboral i com era actualment. Tenint així clars com eren els valors del mercat actual vam treure'n les capacitats que se'ns requeria: iniciativa, formació, idiomes, capacitat d'adaptació al canvi, capacitat d'aprenentatge, paciència, disponibilitat,... entres moltes d'altres.

Així, de l'extern, vam passar a l'intern. De la societat vam passar al jo. Vam començar a pensar com érem nosaltres ja que creiem que és important que ens coneguem. El dia anterior ens havíem inscrit a una oferta i quan havíem de dir perquè era interessant que l'empresa ens triés a nosaltres, a algunes, ens va costar molt. Cal saber com som, que sabem fer, quines habilitats tenim, quines capacitats, quines aptituds i actituds, ... Cal saber-ho per poder-les comunicar, en ofertes de treball o entrevistes, i per poder-les millorar si cal. A la vegada que, cal saber-ho, per poder escollir bé el nostre camí professional i/o educatiu.
Per fer-ho vam fer una altra dinàmica, en un full de paper vam escriure aquella activitat que fèiem o fem que ens encanta, que ens apassiona, que ens mou, ... cadascú en vam triar una. Un cop triada, vam pensar en les habilitats que eren necessàries per dur a terme aquella activitat i les vam compartir. Després, els companys i i companyes del grup ens van ajudar a ampliar les que nosaltres ja havíem posat.

I ens vam quedar aquí ... Si voleu saber com continua això, el proper dimarts seguirem i us explicarem més.

Joves en Acció, 18 de febrer de 2015.



divendres, 13 de febrer del 2015

Què és i què fa una Empresa de Treball Temporal?.

El passat dimecres 4 de febrer havíem de fer una xerrada per conèixer com funcionava una Empresa de Treball Temporal (a partir d'ara, ETT), en concret, l'ETT Manpower, però la neu ens ho va impedir. Vam canviar la data i la vam posposar per ahir, dijous 12 de febrer a les 10'30 hores del matí, a la Sala d'Actes de La Fassina.


En aquesta xerrada hi vam participar joves de tres programes diferents: Joves en Acció (el nostre), Joves per l'Ocupació del 2014 i la Casa d'Oficis de la Terra. En total, uns 25 joves.


La xerrada era a càrrec de l'ETT Manpower, situada al carrer Santa Clara núm.8-10 de Vilafranca del Penedès. Vam comptar amb la presència de la Mònica Casan, Directora de les oficines de l'Alt i Baix Penedès i el Garraf, i la Maribel Granado, Directora de les oficines de l'Anoia.

Durant la xerrada ens van parlar una mica de Manpower i de la seva feina i es van centrar molt en com era l'itinerari si anàvem a inscriure'ns en una ETT i en tècniques de recerca de feina.

Ens van explicar que, en la seva manera de treballar, era molt important el treballador o treballadora que busca feina. Una de les seves tasques era fer entrevistes a les persones, per tenir clar quin era el seu perfil, fer-li un itinerari d'inserció i oferir els candidats i candidates directament a les empreses on creien que podrien encaixar. És a dir, que no es limitaven només a rebre ofertes.
En aquest sentit, van remarcar, que era important estar inscrit a totes les ETT's i anar-hi fent un seguiment. Passar-hi de tant en quant, cada 1 o 2 mesos, per donar-se a conèixer i convertir-se en un possible candidat o candidata per les diferents ofertes i també per les ofertes ràpides que els hi anaven arribant.

Després ens van parlar de la recerca de feina. En primer lloc, de la importància de conèixer bé dos dels factors que hi entren en joc: el mercat de treball i a nosaltres mateixes. És a dir, és clau saber com és el món laboral actual, que demana, que necessita i quins valors hi entren en joc, per poder saber que necessitem per formar-n'he part i evitar frustracions. A la vegada, és molt important conèixer-nos a nosaltres mateixes. Saber com som, que sabem fer, que se'ns dóna millor, que cal millorar, ... I, a la vegada, un cop ens coneguem, saber com ho podem comunicar.

Tenint clars aquests dos factors, un més extern o social i l'altre més intern o personal, és com cal avançar en el camí de la recerca de feina. Aquest camí comporta: plantejar-nos uns objectius que siguin realistes, veure com els podem assolir-los, fer un full de ruta per aconseguir-los, treballar en aquest full de ruta i anar avaluant si els aconseguim o no per poder rectificar, fer canvis i millorar.

Amb aquest esquema tant interessant ens van aportar informacions que ens seran molt útils per la recerca de feina. En aquest sentit ens van parlar de l'existència d'uns requisits mínims i imprescindibles per poder trobar feina actualment i al Penedès (formació, llengües i carnet de conduir) i quines són les ofertes que més es poden trobar. També que actualment estem començant el que anomenen com l'era del talent, les empreses busquen persones amb talent, amb capacitats concretes. I per últim, també volem destacar, que ens van quines són les competències que més busquen les empreses: capacitat d'aprenentatge, capacitat de treballar en equip, responsabilitat en el treball, actitud positiva i optimisme, flexibilitat i adaptació i orientació al client.

Va ser una xerrada molt interessant i que ens va aportar molta informació necessària a tots els i les joves que hi vam participar.

Joves en acció, 13 de febrer del 2015.