Energy Control: Taller de Prevenció del Consum de Substàncies Addictives i reducció de riscos.

Avui dimarts 25 de novembre teníem preparat un Taller de Prevenció del Consum de Substàncies Addictives. A les 10 hores del matí hem començat el taller amb la Júlia, educadora social de formació i que treballa d'Energy Control.

Energy control és un projecte de reducció de riscos de la ONG ABD - Associació Benestar i Desenvolupament. Va sorgir a Barcelona l'any 1997 com a projecte pioner en l'àmbit de la reducció de riscos associats al consum recreatiu de drogues. El seu àmbit d'actuació és estatal i compten amb delegacions a Catalunya, Madrid, Illes Balears i Andalusia.

Energy control està format per un col·lectiu de persones que, consumidores o no, estan preocupades per l'ús que se'n fa de les drogues als espais de festa i a la societat. Han desenvolupat estratègies de Gestió de Plaers i Riscos, ofereixen informació, assessorament i formació sobre drogues amb la finalitat de disminuir els riscos del seu consum.

El taller va ser molt dinàmic i participatiu. En primer lloc vam estar parlant d'on anaven els i les joves del grup de festa i de que passava quan s'anava de festa per les nits. Les coses que van sortir són que hi ha baralles, la gent "es taja", "es desmaia", hi ha accidents, etc. Tot de coses negatives. En això la Júlia va dir que la festa no havia de ser negativa. És a dir, que si es sortia havia de ser per passar-nos-ho bé, per divertir-nos, sortir "en so de pau", etc.

Que el consum de qualsevol substància quan es sortia de festa havia de ser conscient i responsable.

Després vam estar parlant del consum de diferents substàncies, sobretot d'alcohol i cànnabis, que són les substàncies més "habituals". Vam estar parlant dels seus efectes, de com disminuir els riscos davant del seu consum, de quins són els mites i les creences entorn als seus efectes, consum, etc.

També vam poder preguntar per altres substàncies menys habituals però que també eren conegudes pel grup. 

Al final, la Júlia ens va donar la possibilitat, per qualsevol tipus de dubte, d'escriure'ls a: info@energycontrol.org. El taller va ser molt interessant per nosaltres.

Joves en Acció per a la Recerca de Feina

Què em cal saber si vull treballar de dependent o dependenta?.

Avui, dijous 20 de novembre, hem fet una visita al sector del comerç per totes les persones que estàvem interessades o ens agradava la idea de treballar en una botiga. Hem cregut que era un bon moment perquè ara ve la campanya de nadal i això ens podia permetre millorar la nostra recerca de feina perquè podíem conèixer de primera mà que és el que busca el sector.

Hem anat a conèixer La Panxamama. Una botiga que està a la Rambla de la Girada número 50 de Vilafranca del Penedès.

La Panxamama és una botiga que "neix de la il·lusió de la Susana i la Yaiza, dues mares, amb moltes ganes de compatir, viure i sentir la maternitat en companyia d'altres famílies amb les mateixes inquietuds". I aquesta és la il·lusió que elles ens han traslladat.

Ens primer lloc ens han volgut deixar clar que a la vida mai has de deixar de banda els somnis. Que hi ha coses que ens agraden, que ens agraden molt. Elles ens han dit que allò que t'agrada fer es pot convertir en la teva professió, en la teva forma vida. Que si aconsegueixes això, el treball ja no és treball sinó que és alguna cosa més.

Ens han dit que van començar el projecte fa 1 any i mig i estan molt il·lusionades amb el que estan fent. Que han aconseguit fer-se un lloc. Tot i això, deixen clar, que no ha estat fàcil tirar endavant una botiga en un àmbit tant específic com el seu que conjuga maternitat, criança respectuosa i ecologia.

A part de tenir l'espai de venda també tenen un espai on fan xerrades, tallers, formacions, etc.

Ens han parlat també del que creuen que cal per tenir o treballar en una botiga. Creuen que el tret principal és l' "amabilitat", "ser amable". Per tractar amb persones s'ha de tenir aquesta capacitat. La gent entra en una botiga i vol ser ben tractada. I per fer un client, aquest s'hi ha de sentir a gust. A elles diuen que els hi resulta molt fàcil, doncs els agrada molt la seva feina i el que venen però no sempre és així.

A la vegada, també ens han dit que cal tenir, sobretot, ganes i motivació per treballar. Que una persona pot treballar una botiga i no conèixer el producte que està venent, però que això s'aprèn. És a dir, quan tu treballes en un lloc, de cara el públic, has de conèixer perfectament cada cosa que hi ha, però per molt que coneguis tot el que vens, si no tractes bé a la gent perdràs un client.

També la imatge, el saber estar, ser una persona activa, etc. són característiques prou importants.

Com que ens hi hem sentit molt a gust, hem estat parlant de la situació laboral, de la situació actual dels joves, dels nens i nenes, de la maternitat, del paper dels pares en la criança dels seus fills i filles, etc entre moltes d'altres coses.

Joves en Acció per a la Recerca de Feina.

Què faig i què m'agradaria fer?.

Ja us vam explicar que el dimarts 11 de novembre vam fer una activitat. Vam llegir un article de premsa titulat "L'apatia d'un nini". Avui, dimarts 18 de novembre, hem continuat aprofundint una mica més en aquesta història.

Hem suposat que la seva vida del José Luis Flores era una esfera, dividida en "formatgets", 8 "formatgets" de 3 hores. Així, simbòlicament, hem anat emplenant-los i dient en que ocupava les hores aquest jove. Ens ha sortit 12 hores dormint, és a dir, mig "formatge", 9 hores jugant a la play, i les 3 hores que quedaven fent altres coses com: menjar, veure la TV, anar al gimnàs, etc.

A la imatge us mostrem el resultat.

Després ens hi hem posat nosaltres. Hem fet el nostre "formatge". Hem pensat a què dediquem el nostre temps, hem escrit i pintat el "formatge" per visualitzar-ho millor. Un cop fet, l'hem guardat.

Després hem agafat un nou "formatge" i hem pensat que ens agradaria fer a la nostra vida. És a dir, hem fet un "formatge" imaginari. Hem omplert les franges horàries en què ens agradaria dedicar-les.

Un cop fet, ens hem posat en grup i hem compartit els nostres "formatges" reals i imaginaris per fer-n'he un de comú.

A què comparar-los dóna molt què pensar?.

Joves en Acció per la Recerca de FEina.

Si em pregunten on busco feina sé donar una resposta??!!.

Quan em pregunten on busco feina sé donar una resposta??!! Aquesta és la pregunta que ens vam fer el dimecres 12 de novembre, amb el grup de recerca de feina ... I la veritat, les nostres respostes eren una mica disperses i poc concises.

Fins ara hem estat treballant diverses coses, sobretot analitzant les que hem après a través dels diferents tallers i de les diverses visites que hem fet.

Ja sabem l'important que és que el currículum vagi acompanyat d'una carta de presentació o d'un correu personalitzat. Millor 10 currículms repartit, que 100 "tirats".

També sabem que hem d'estar preparades per contestar el telèfon i mostrar la nostra disponibilitat i predisposició.

Però ... sabem com busquem? Organitzem la recerca? Tenim clar el que hem fet fins ara? Sabem on hem buscat i on no? Sabem quina feina s'oferia a cada lloc?

L'agenda de feina és molt important. Les dades que cadascú o cadascuna posi a l'agenda van en funció de els que consideri que són importants però ... una agenda s'ha de tenir.

Vols dir què cal? Doncs si que cal ... I tant què cal!!

I si ens canviem el telèfon?

I si fem un curs nou?

I si treballem un temps i ho volem actualitzar?

I si ens canviem de pentinat i fem una foto més "xula"?

I si ens truquen per un treball i hem d'anar a l'entrevista, sabrem el lloc pel qual ens vam presentar?

I si ...

Si tenim agenda tindrem resposta per totes aquestes preguntes. Davant dels canvis o modificacions sabrem on anar a portar el currículum de nou, sabrem que respondre si ens fan una trucada, sabrem dir totes les dades si hem d'anar a una entrevista, etc.

L'agenda ens ajuda a ser més eficaces i eficients i ens ajuda a ser conscients de com estem buscant.

A la foto us ensenyem les dades que hi hem posat nosaltres. L'hem fet com una llibreta ... Cadascú pot fer el seu model, apuntar-ho a la seva manera, però ... tenir l'agenda és molt important!!.

Joves en Acció per a la Recerca de Feina

Analitzem la premsa i parlem de l'apatia dels i les joves.

El dimarts 11 de novembre vam fer la lectura d'un article del diari el País del 2 de novembre del 2014. Sota el títol "L'atur juvenil: l'apatia d'un nini" explicava la història del José Luís Flores, un jove de 23 anys, de la barriada de Loreto de Cádiz.

El José Luís Flores és un jove que porta més de 5 anys sense treballar ni estudiar. Sense esperança ni objectius a la vida. Què passa el dia tancat a casa seva, dormint i jugant a la play.

Vam analitzar l'article que parla de la seva vida i la seva història. Primer el vam llegir individualment i després ens vam dividir en grups per veure quines podien ser les causes de la seva situació.

Entre les causes externes vam trobar la crisis, la situació d'atur, el fracàs del sistema educatiu, el gran atur juvenil, que Cádiz era la província amb més atur juvenil de tot l'estat espanyol, la manca de perspectives de futur, que molts joves estaven com ells, que un 31% de joves que estaven a l'atur no tenien l'ESO, que l'estat espanyol és el país europeu amb més joves que ni estudien ni treballen, etc.

Entre les causes internes vam trobar la seva apatia, que era "mandrós i gandul", que no sortia de casa, que no buscava res, que no tenia cap ocupació, que havia deixat els estudis i s'havia tret l'ESO perquè la seva mare l'havia obligat, que quan havia buscat per fer un curs no l'havien agafat, que esperava que la feina li vingués i que l' "enxufessin", que la seva mare el "mantenia" i li feia tot i no s'havia de preocupar per res, que havia perdut l'esperança i també la il·lusió, que es considerava apolític, que no tenia confiança en si mateix, etc.

Va ser una lectura molt interessant i que ens va portar a debatre sobre les causes de l'apatia que existeix entre els i les joves.

Aquí pots llegir l'article:

Atur juvenil: L'apatia d'un "nini".

Sector comerç: visitem l'Esclat.

Ahir, dilluns 10 de novembre, 20 joves vam anar a l'Esclat de Vilafranca del Penedès per fer-hi una visita.

A les 12'30 hores ens van donar la benvinguda i vam començar la visita pel punt d'informació i la zona de caixes.

Ja des del principi de la visita ens van deixar molt clar que el més important per ells era el client. Que l'atenció al client als supermercats era primordial.

Després vam passar per la Fleca, recórrer la secció de joguines, de frescos, xarcuteria, etc. i així vam anar donant un tomb per tot el supermercat. Veient totes les seccions i espais. En aquesta part de la visita ens van destacar la importància dels espais amplis i grans, per poder circular i comprar amb comoditat, i de la neteja i l'ordre. Sobretot, de la neteja i l'ordre.

Després vam anar a la part interior. Vam estar al moll, zona de càrrega i descàrrega de les mercaderies. Era un lloc molt endreçat. I del moll vam anar al magatzem.

Un cop retornats al supermercat vam començar amb les preguntes. Fins aleshores no ens havíem animat gaire a preguntar.

Els hi vam preguntar com feien la tria de treballadors i treballadores.

Ens van dir que el més important era que la persona entrevistada hi volgués treballar. És a dir, l'actitud. Que era un lloc on podia treballar gent jove amb poca o sense experiència. Que era un lloc on podies treballar a la vegada que estudiaves.

Creien que l'important era voler treballar. Tenir ganes d'aprendre. Tenir capacitat de treball en equip i respecte als companys i les companyes. I també, saber estar amb el tracte amb els clients.

També ens va dir que la primera trucada que feien per parlar amb les persones candidates era molt important. Que a través de la primera trucada, del que es deia, algunes persones quedaven descartades. Sobretot, per exemple, havies d'estar disposat a treballar de tardes i els caps de setmana. Si algú deia que només volia treballar de matins o entre setmana es tancava moltes portes. Cal tenir clar que la major part de feina en un supermercat és per les tardes i els dissabtes.

Vam confirmar que abans de que una empresa arribi al currículum hi ha altres pasos que fan que et tinguin en compte o no.

Al acabar la visita ens van donar un detall a tots i totes.

Joves en Acció per a la Recerca de Feina.

I què puc fer si m'agraden els animals?

Dins del programa de Joves en Acció per la Recerca de Feina intentem buscar la manera d'anar definint el nostre camí formatiu i professional. Per saber què volem fer hem de conèixer. Així, partint d'aquesta premissa vam fer una llista de professions, sectors laborals, empreses, etc que consideràvem que eren interessants de visitar.

Una d'elles va ser un Centre Veterinari. Aquesta idea va sorgir dels i les joves del grup als que els hi agraden els animals. Era una bona manera de saber que es pot fer per estar en contacte amb animals dia a dia.

Així, el dimecres 5 de novembre, a les 11 hores, vam conèixer a l'Iñigo Campillo del Centre Veterinari del Penedès (al carrer Torrelles de Foix núm.42 de Vilafranca del Penedès).

L'Iñigo ens va rebre molt amablement i ens va explicar que si volíem treballar amb animals i ens agradava podíem estudiar moltes coses, algunes públiques i d'altres privades. Ens va explicar com era la professió de veterinari i la d'auxiliar de veterinari. També ens va dir que no només havíem de pensar en animals domèstics sinó que hi havia tot un món en els animals de granja o per al consum humà, en els animals lliures, en els animals marins, etc. I que no només es podia treballar curant sinó també en temes d'alimentació, de vacunes, d'ensinistrament, etc. Ens va fer adonar que era un sector molt ampli.

Ell ens va parlar una mica del seu centre veterinari i ens va dir que feia un tipus de medicina diferent. Homeopàtica, acupuntura, flors de bach, etc amb animals. Ens va dir que creia que avui en dia havíem de saber destacar, de marcar la diferència. Ens va dir que en un món on hi ha molta gent i molta gent formada havíem de saber oferir alguna cosa diferent i trobar el nostre camí.

L'Iñigo ens va ensenyar el Centre Veterinari amb tots els seus detalls (la consulta, el quiròfan, el laboratori,etc).

La visita va ser molt interessant i molt diferent del que ens podíem esperar.

Joves en Acció per a la Recerca de Feina.

Tens una idea? Taller Crea Jove.

El dilluns 3 de novembre, a les 12 hores,  a l'aula 1 de La Fassina vam fer un taller. El taller era de "sensibilització en l'autoocupació i en la creació d'empreses". El que ara es coneix com emprenedoria.

Van venir el Sergi i el Toni del Centre Àgora.

El Centre Àgora és la seu del Servei de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Vilafranca i té com a principals línies de treball la creació de nova activitat econòmica i la millora de la competitivitat de les empreses del territori.

En ell s'hi ofereixen serveis molt diversos destinats a les empreses i persones amb una idea de negoci o amb un projecte empresarial. I també, a empreses, entitats i ciutadans en general, en funció del programa o acció que es desenvolupi.

Vam fer un taller molt pràctic i dinàmic. Ens van explicar com sorgien les idees de negoci. Tothom pot tenir una idea i treballant-la, aquesta es pot convertir en una manera de viure, en una oportunitat laboral. Per comprovar-ho vam fer una "pluja d'idees". Ens vam posar en dos grups i vam començar a dir possibles idees. Entre elles, van sortir la d'un robot maquillador, uns sobres de te amb el sucre incorporat, un abric amb bosses tèrmiques, un aparell que tradueixi el que diuen els animals, etc. A través del taller ens van ensenyar com les idees podrien prendre forma.

El Sergi i el Toni ens van donar exemples d'empreses que d'una bona idea n'han fet un negoci. Hi havia idees de tots els àmbits: aplicacions de mòbil, objectes útils, botigues, ... i també ens van dir, que en temps de crisis, sorgeixen noves oportunitats.

El taller va ser molt amè. Així, ara ja ho sabem! Si algun dia tenim ganes de muntar el nostre propi negoci o de desenvolupar una idea podem anar al Centre Àgora i allí ens atendran i ens ajudaran en tot el possible.

A la vegada ens van animar a participar al Concurs Crea Jove. Aquest es fa cap al mes d'abril-maig i en ell s'hi poden aportar idees. Aquestes reben un premi.

Més informació: Concurs Crea Jove.

Què has de saber si vols fer d' Au Pair?.

Què has de saber si vols fer d'Au Pair? Aquesta és la pregunta que ens vam fer divendres 31 d'octubre i que la Meritxell M. ens va ajudar a resoldre.

Què és un Au Pair? Quines tasques té? On es pot anar? Què s'hi pot trobar? I totes aquelles preguntes que li vam voler fer.

La Viquipèdia ens diu que un Au Pair "... és una persona jove que temporalment, i a canvi de la manutenció i l'allotjament, té cura dels infants d'una família en un país estranger, amb l'objectiu d'aprendre'n la llengua. Eventualment, també s'ocupa d'altres feines domèstiques".

Aquesta definició, després de la tertúlia amb la Meritxell, la podem matissar una mica. Un Au Pair és una persona jove que, habitualment, té ganes d'aprendre una llengua. Fins aquí estem completament d'acord. La idea per fer d'Au Pair, que seria el que coneixem per fer de "cangur", és anar a viure en una família, cuidar de les seves criatures i rebre a canvi manutenció, allotjament i també una paga.

La Meritxell ens va explicar que per ella és molt important la tasca que s'ha de fer abans de marxar: escollir bé la família. Ens va parlar de les agencies d'Au Pair i ens va dir que, a través d'internet, per una pàgina que posava en contacte famílies i "au pairs" es podia fer perfectament (Au Pair World).

Ella considera que és molt important escollir bé la família, que les coses es parlin molt clares abans de marxar i que "us agradeu". És a dir, que puguis parlar abans amb la família, que la coneguis, que pugueu pactar les coses, etc. L'èxit o no de l'experiència depèn d'anar a parar en una família on ens hi sentim a gust.

Després, un cop allí considerava també molt important la comunicació amb la família i pactar cada setmana els horaris de "treball".

Ens va explicar que ella va tenir molta sort i va repetir, fins a dos cops, amb la família que havia escollit.

També ens va dir que va tenir l'oportunitat de conèixer la llengua, conèixer molta gent, viatjar i fer moltes activitats de tot tipus.

Per ella va ser una gran experiència ... I algunes de nosaltres ens hem animat i estem buscant per poder marxar!

Joves en Acció per la Recerca de Feina

El món del lleure com a sortida laboral per als joves. Visita a Divertalia.

Avui, dijous 30 d'octubre, a les 9'50 hores ens hem trobat per anar a fer una visita a Divertalia. A les 10 hores, puntualment, un grup de joves estàvem allí.

Divertalia és una empresa vilafranquina que es dedica al sector del lleure i que té la seva seu al carrer de la Vídua Almirall núm.2. de la nostra vila.

Ens ha rebut el Xavier Guardiet, responsable de l'empresa. En Xavier ens ha estat explicant que fan ells i quines feines s'hi poden fer dins del sector del lleure. Ens ha explicat que el sector del lleure és un sector molt ampli i que ells, degut a la situació actual, han hagut de diversificar els seus serveis. Actualment ofereixen menjadors, activitats extraescolars, casals, colònies d'estiu, activitats per festes, etc.

També ens ha comentat que el sector del lleure és un espai que tradicionalment està ocupat per persones joves, sense massa experiència laboral, que estan estudiant o que es volen treure alguns diners. Normalment s'exigeix el carnet de monitor de lleure. Però per ells el més important, i això ho ha remarcat, és que busquen joves que siguin monitors i monitores de vocació. És a dir, que els hi agradi el que fan, que ho gaudeixin, que vulguin estar amb nens i nenes i que siguin capaços de crear i imaginar activitats per ells.

En Xavier G. també ens ha donat algunes idees sobre el que valoren ells a l'hora de rebre un currículum. Ens ha donat una pista molt important. Creu que és bàsic que quan enviem un currículum a una empresa ho fem només a aquesta empresa i fem un breu escrit on mostrem el nostre interès per treballar-hi. Ell ens diu que habitualment les empreses que reben molts currículums només obren o miren amb més atenció els que estan dirigits a ells, els que mostren interès per la feina i per l'empresa. Que els correus massius (a moltes empreses) o poc personalitzats fan que l'empresa que el rep, la majoria de vegades, no arribi ni a mirar el currículum.

Així, hem après un pas més a tenir en compte, un pas previ a tenir un currículum acurat.

Ha estat la nostra primera visita a una empresa i podem dir que ha estat molt profitosa. Després de la visita, alguns valorem el món del lleure com un possible sector on buscar feina ... I ara ja sabem una mica més com fer-ho! 

Joves en Acció per a la Recerca de Feina.